Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple:
He sentit dir que demą seran aquķ / He sentit a dir que demą seran aquķ.
No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrą a visitar la meva cosina.
Les tardors cąlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grčcia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu [...]
'recordar-se de' i 'tenir el pensament ocupat en', aquest verb va seguit de complement de rčgim, el qual pot anar encapēalat per les preposicions a i de. A més a més, en registres informals també es pot trobar la preposició en. Per exemple:
Pensa d'endur-te les claus quan te'n vagis. ('recorda-te'n)
Tot el [...]
Les preposicions a, de i per (o pera), quan van seguides dels articles definits masculins el i els, es contreuen grąficament:
a + el: al
a + els: als
de + el: del
de + els: dels
per + el: pel
per + els: pels
pera + el: per al
pera + els: per als
Per exemple:
Va [...]
Un dķgraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllą o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dķgrafs que no es poden separar i dķgrafs que sķ que es poden separar.
Els dķgrafs que no se [...]
Els pronoms relatius duen a terme una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La noia de la qual es reia..., el pronom relatiu de la qual és el complement verbal que necessita riure's ('riure's de la noia').
Malgrat que de vegades, en registres informals, es pot trobar que s'hi ha [...]
registres formals és preferible canviar la preposició amb pera o de. Per exemple:
No estą d'acord a pagar-li l'entrada de la hipoteca. (o bé ...de pagar-li l'entrada de la hipoteca)
No m'he trobat mai d'anar a comprar sense diners.
També regeixen amb les expressions haver-n'hi prou i tenir-ne prou. En [...]
Per referir-se al temps assenyalat pera alguna cosa, especialment pera la finalització d'un contracte, per al compliment d'una obligació o pera la interposició d'una demanda, un recurs, un escrit, etc., cal fer servir els noms termini o terme, i no plaē (ni plaēos, en plural). Per exemple:
El [...]
L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a cąstig), i també quan es troben a final de sķl·laba i en interior de mot (en paraules com ara arącnid o maragda).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
Amb el verb robar, el complement que representa la persona a qui es desposseeix d'allņ que li pertany pot ser tant directe com indirecte. Quan és el complement indirecte, es pot elidir el complement directe, que representa la cosa robada. Per exemple:
Han robat la Berta.
Han robat a la Berta [...]
